Embedded Files
Durada: 23 hores
Coneixement de la llum:
Propietats de la llum (intensitat, color, temperatura de color).
Tipus de llum (dura, difusa).
Unitats de mesura (candela, lux, lumen).
Fonts de llum i equips:
Tipus de làmpades (incandescents, fluorescents, LED).
Equips d'il·luminació (projectors, PAR, robòtics).
Accessoris (gobos, filtres, estroboscòpics).
Instal·lació i muntatge:
Estructura (truss, torres).
Connexió d'equips (cables, connectors).
Esquemes d'instal·lació.
Normes de seguretat.
Control i programació:
Meses de llum (dimmer).
Protocols de comunicació (DMX, Ethernet).
Programari de control.
Disseny d'il·luminació:
Ubicació i orientació dels equips.
Creació d'ambients i efectes visuals.
Sincronització amb altres elements (so, vídeo).
Manteniment:
Neteja i revisió periòdica.
Resultats d'aprenentatge
1. Instal·la l'equipament de luminotècnia, tenint en compte l'adaptació als condicionants de sales i espais ocasionals d'animació musical i visual, i l'aplicació de mesures de seguretat.
Continguts
1. Instal·lació i configuració d'equipament de vídeo:
1.1 Tipus i característiques tècniques de projectors de vídeo, pantalles de televisió i pantalles LED.
1.2 Planificació de la instal·lació de l'equipament d'imatge segons l'espai.
1.3 Muntatge d'instal·lacions d'imatge per a sessions d'animació musical i visual, a partir de la consulta de diagrames de blocs i manuals tècnics.
1.4 Tècniques d'ajust i tractament de senyals en la reproducció, mescla, projecció i visualització, preveient alternatives segons la dinàmica de la sessió.
1.5 Procediments de resolució d'interferències entre projeccions i efectes de luminotècnia.
1.6 Configuració i enrutament de la cadena d'equips d'imatge.
1.7 Mescladors de vídeo: característiques i connexions.
1.8 Configuració de les aplicacions de videojòquei segons l'equipament informàtic.
1.9 Connexions i aplicació de protocols:
1.9.1 MIDI.
1.9.2 OSC.
1.9.3 DMX.
1.9.4 Altres dispositius i aplicacions.
1.10 Manteniment preventiu d'equips d'imatge i protocols de detecció d'avaries.
1.11 Reparació bàsica d'avaries en el cablejat i connectors d'equips d'imatge.
Objectius d'aprenentatge
Generals
c) Valorar les prestacions d'equips i materials utilitzats en sessions d'animació musical i visual, analitzant el seu funcionament i característiques per determinar els mitjans tècnics i materials necessaris en la realització de sessions d'animació musical i visual.
Específics
Comprendre els principis bàsics de la calibració i caracterització de dispositius de visualització i digitalització.
Aplicar tècniques de calibratge per a dispositius de visualització, incloent-hi la configuració de l'espai de treball, la temperatura de color i altres paràmetres.
Analitzar les característiques tècniques dels dispositius de visualització i ser capaç de triar els dispositius adequats per a projectes específics.
Comprendre la percepció del color i les teories subjacents, així com aplicar tècniques de gestió del color en aplicacions gràfiques.
Realitzar calibratge i caracterització de dispositius de digitalització, i entendre els paràmetres de digitalització i control de qualitat.
Dominar les tècniques de digitalització d'imatges analògiques, incloent-hi l'ús d'escàners i càmeres fotogràfiques.
Avaluació tècnica de la qualitat d'imatges digitalitzades, incloent-hi la resolució, el balanç de blancs i altres paràmetres de color.
Identificar i corregir defects en imatges analògiques, com negatius fotogràfics o diapositives.
Conèixer i aplicar les normes i regulacions rellevants en la gestió del color i la digitalització d'imatges.
Integrar els coneixements adquirits en les pràctiques professionals, com ara la impressió gràfica, la fotografia digital i la producció audiovisual.
Criteris d'avaluació
1.1 Determina l'equipament de luminotècnia específic necessari en sales d'animació o espais d'esdeveniments, en relació amb el contingut de la sessió programada.
1.2 Instal·la l'equipament de luminotècnia en sales i espais d'animació, aplicant l'esquema de connexions prefixat i seguint la normativa de seguretat en instal·lacions elèctriques.
1.3 Connecta projectors i aparells robotitzats als reguladors (dimmers), distribuint línies elèctriques i cables de senyal DMX.
1.4 Dirigeix els aparells d'il·luminació fixos a les àrees del local preteses, preveient zones per a discjòqueis, actuacions, públic i d'altres.
1.5 Dirigeix i ajusta les posicions d'aparells d'il·luminació robotitzats, coordinant les seves posicions inicials i l'evolució sincronitzada o lliure dels seus moviments, canvis de color i calats (gobos), i aplicant criteris estètics a les trajectòries combinades.
1.6 Aplica el filtratge de color als aparells d'il·luminació fixos, aconseguint gammes de color polivalents i estètiques en funció de la programació d'espectacles a la sala.
1.7 Fa el manteniment preventiu d'equips, cablejat, connectors i quadres d'il·luminació, aplicant els protocols referits en manuals tècnics.
Competències
a) Definir la forma i el contingut de sessions d'animació musical i visual destinades al públic en directe o en emissores de ràdio, adequats al gust del públic i de la direcció de l'empresa, realitzant accions per a la seva promoció.
b) Determinar els mitjans humans i materials precisos per a la realització de sessions d'animació musical i visual, amb criteris d'optimització de recursos i de compliment dels objectius predefinits.
1- INSTAL·LACIÓ I CONFIGURACIÓ D'EQUIPS D'IMATGE
Introducció
En aquest s’explica diferents equips de vídeo i imatge que se solen fer servir en espectacles, com van connectats i com funcionen; tot això d'una manera tan concisa com sigui possible, però sense deixar-nos res important. La intenció és que quan arribem a un lloc on ens trobem amb aquests equips no ens quedem aturats i ens preguntem: què és això?
El primer és definir què és un equip de vídeo o imatge, podríem dir que són tots els aparells electrònics que manipulen imatges, siguin estàtiques (fotografies) o en moviment (vídeo). Recordeu que, encara que sembli obvi, un vídeo no és més que fotografies una darrere l'altra en un molt breu espai de temps, d'aquí això "fotogrames per segon".
Els equips d'imatge els dividirem en tres categories. Aquesta manera de dividir-los, és una cosa personal i dubto molt que el lector ho vegi descrit en altres llocs, però ens resulta perfecte per explicar-ho. Aquestes tres categories són:
Equips per reproduir imatges.
Equips per barrejar o distribuir imatges.
Equips de sortida d’imatges.
1.1 Equips per reproduir imatges
1.1.1 Encàrrec
El primer equip per reproduir imatges és sens dubte un ordinador, un ordinador, un ordinador portàtil o coma ho vulguem trucar. El que ens agradaria deixar Per descomptat és que un ordinador per si sol no serveix de res si no és amb un programari adequat. Tipus de programari n'hi ha moltíssims, però per reproduir imatges podem per utilitzar de la tipus, les dedicades a simplement reproduir vídeos o pel·lícules i les que són més específiques per a VJ (videojockey}, que ens permetran, a més de reproduir vídeos, altres opcions molt útils.
També cal tenir en compte que, a més d’instal·lar aquests programaris,
Hi haurà què instal·lar còdecs de vídeo.
Què és un còdec de vídeo? Un còdec de vídeo ens permet comprimir i descomprimir vídeo digital. Un vídeo digital ocupa molta informació i aquests còdecs fan que ocupi menys espai i que es perdi la menor qualitat d'imatge possible. Amb els còdecs existeix un equilibri entre la qualitat de vídeo, la quantitat de dades necessaris (taxa de bits) i la facilitat d'edició.
Com a exemples de còdecs (segur que el lector n'ha sentit a parlar) estan els arxius MKV, MP4, H.264, DivX o MPEG.
El tema dels còdecs ho explicarem més endavant a l'apartat de creació de visuals. Doncs un fitxer de vídeo (depenent del còdec que tingui i del programari que utilitzem) serà més o menys útil per editar, reproduir o manipular.
Programari reproductors de vídeo
La majoria d'aquests icones de reproductors de vídeo són fàcilment reconeixibles. Però hi ha infinitat en Internet i cada dia surten nous o actualitzacions d'aquestes. Cadascú té les seves pròpies característiques, per exemple, un pot ser millor per reproduir discos DVD, un altre per veure per streaming i un altre per veure pel·lícules i escoltar música, etc. Molts deuen haver quedat obsolets amb el pas del temps i amb les noves tecnologies, tot i això, recomanem fer-los una ullada.
Programari dedicats de VJ
Els programaris dedicats a reproduir vídeos i manipular-los per un VJ són més escassos, encara que n'hi ha diversos. Els més coneguts actualment són ArKaos, Resolume i Modul8. ArKaos i Resolume són multiplataforma, funciona tant a Windows com a Mac, mentre que el Modul8 només funciona amb Mac. Aquests programari ens ajuden (a més de reproduir vídeos), a manipular, per exemple, la velocitat, crear loops, moviments, transparències, efectes, i tot això a temps real, la qual cosa fa indispensable que al nostre ordinador portàtil o portàtil tinguem instal·lat un d'aquests programari.
Cadascú té característiques diferents dels altres, i alhora moltes coses en comú. Per això haver treballat amb tots ells, encara que només sigui una mica, sempre ens vindrà bé per esbrinar amb quina treballem millor i ens sentim més a gust.
Interfície de l'ArKaos.
Interfície del Resolume Arena.
interfície del mòdul 8
1.1.2 Reproductors de DVD/Blu-ray
Potser ja estan gairebé obsolets, però durant molt de temps van ser una bona eina. I encara amb ús, encara que cada vegada menys. Passem a explicar, sense entrar en detalls, el que fill aquests discos
1.1.2.1 DVD
El DVD (Digital versàtil Disc) és un disc òptic d'emmagatzematge de dades, imatge i so que funciona amb llum (un làser concretament). És molt versàtil (d'aquí la V) i té una capacitat més gran que els CD (Compact Disc). Ho són finalitat va ser la de substituir el CD al camp de la informàtica i al seu torn al VHS (Video Home System) al camp del vídeo domèstic.
Hi ha diferents tipus: DVD-ROM (les dades de les quals són només de lectura), DVD-R el DVD+R (en els quals Sol es pot gravar una vegada), o els DVD-RW o DVD+RW (als que es pot gravar, alterar, esborrar dades i tornar a gravar).
Hi ha dos tipus de DVD amb capacitats diferents: els d'una capa, amb 4,7 GB, i les de doble capa, amb aproximadament 8,5 GB. És obvi que un CD amb 700 MB no té res a fer contra un DVD.
El DVD a l'apartat de vídeo es codifica utilitzant una combinació de vídeo MPEG-2 comprimit i so de formats diversa (normalment, multicanal 5.1 per a Dolby Digital i DTS, i 2.0 a àudio MPEG i LPCM). Té una resolució de 720 x 480 a NTSC i 720 x 576 pel Format PAL.
Els DVD-Video poden contenir capítols per facilitar la navegació, podent-se accedir-hi sense necessitat de passar prèviament per totes les escenes anteriors. I, si l'espai ho permet, poden contenir diferents versions d'una mateixa escena trucades angles.
També poden contenir més d'una pista d'àudio juntament amb el contingut de vídeo. En molts casos, hi ha pistes de so en més d'un llengua (per exemple, l'idioma original de la pel·lícula i l'idioma del país a què vendre).
1.1.2.2. Reproductor de DVD Sony domèstic
Reproductor de DVD Sony domèstic.
Per reproduir DVD de vídeo d'una manera més “artística”, la marca Pioneer va crear una sèrie de productes que permetien manipular vídeos de discos DVD de la mateixa manera que ho feien els discjòqueis amb els reproductors de CD de Pionee
Aquest reproductor permet manipular tant el vídeo com l'àudio d'un disc DVD amb opcions com ara crear loop, variar la velocitat (pitch}, fer efecte scratch, seleccionar diversos punts, etc.
L'objectiu d'aquests equips era reproduir vídeos musicals en pistes de ball en lloc de les cançons normals.
Aconseguir vídeos musicals adequats, el preu excessiu d'aquests equips i el poc ús que cada vegada se li donava al DVD van propiciar que no s'arribessin a implementar del to
Reproductor Pioneer DVJ-1000.
1.1.2.3 Blu-ray
Igual que el DVD, el Blu-ray és un disc òptic emprat per a vídeo d'alta definició o com a disc d'emmagatzematge de molta més capacitat que el DVD. El disc Blu-ray fa servir un raig làser de color blau, a diferència del làser vermell utilitzat en lectors de DVD. Això, junt amb altres avenços tecnològics, permet emmagatzemar substancialment més informació que el DVD en un disc de les mateixes dimensions i aspecte extern. Blu-ray obté el seu nom del color blau del raig làser (Blu-ray significa "raig blau", evident, i no?). Com a curiositat, la lletra i de la paraula original blue va ser eliminada pel fet que en alguns països no es pot registrar per a un nom comercial una paraula comuna. La resolució del Blu-ray ja és de 1920 x 1080 (full HD}, molt superior al DVD. Igual que el DVD, el Blu-ray té dues capacitats d'emmagatzematge de dades: duna capa o capa simple, amb 27 GB i de doble capa, amb gairebé 54 GB. Un altre dels usos que ha trobat el format Blu-ray són els videojocs.
Reproductor Blu-ray.
Amb la PlayStation 3 i més tard la PlayStation 4, s'usa estigui format per a distribuir els videojocs. A més, és capaç de llegir qualsevol disc a Blu-ray, de manera que molta gent l'ha adquirit amb un doble propòsit: com a videoconsola i com a reproductor de vídeo. El Blu-ray s'adapta bé a videojocs amb moltíssima càrrega gràfic
1.1.3 Reproductors d'arxius digitals de vídeo
Igual que els reproductors de disc, els d'arxius digitals són pràcticament el mateix però amb l'absència de la safata d'entrada per al disc. Solen portar entrades tipus USB per afegir fitxers al disc dur que tenen a l'interior. Hi ha tanta varietat i presenten tantes característiques diferents que és difícil descriure'ls de manera general. Bàsicament, compleixen la mateixa funció que els reproductors de disc: reproduir vídeos. Molts tenen l'opció de poder gravar, ja que tenen entrades de senyal de vídeo, una opció molt útil.
Dins aquesta categoria de reproductors de vídeo en formats de fitxers digitals, podríem incloure els samplers de vídeo. Uns aparells que, si en mirem les possibilitats, suposen una gran utilitat, però que a causa del seu preu es fan gairebé inaccessibles.
Un sampler de vídeo és pràcticament igual que un sampler d'àudio. És un sistema que permet gravar petits clips de vídeo, assignar-los a una tecla i reproduir-los amb tan sols prémer-la, a més de comptar amb efectes diversos a temps real.
Estigui model, en concret, el Roland Vídeo PlO, és una ferra-ment ideal per a actuacions en directe, però el preu supera el d'un ordinador portàtil amb un programari que ens fa la mateixa funció.
Exemple de sampler del Vídeo de Roland
Exemple de reproductor multimèdia.
1.1.4 Càmeres de vídeo
Dins dels equips per crear o generar imatges no ens podem oblidar de les càmeres de vídeo. Són necessàries si es vol manipular imatges en directe.
Explicar què és una càmera de vídeo és molt extens i no és la finalitat del llibre. L'únic que detallarem seran els diferents tipus de cambra que podem trobar ara mateix al mercat sense entrar en molts detalls.
1.1.4.1 Videocàmera
És la càmera de tota la vida, no té cap misteri. Normalment amb objectiu fix, múltiples opcions i moltes funcions automàtiques. S'usa molt per a reportatges tipus ENG (Electronic News Gathering). Solen tenir connexions d'àudio professionals incorporades al cos de la càmera.
1.1.4.1 Trípodes de càmera
És la càmera de tota la vida, no té cap misteri. Normalment amb objectiu fix, múltiples opcions i moltes funcions automàtiques. S'usa molt per a reportatges tipus ENG (Electronic News Gathering). Solen tenir connexions d'àudio professionals incorporades al cos de la càmera.
1.1.4.2 càmeres DSLR o Mirrorless
Són càmeres de fotografia digital, però en tenir l'opció de gravar vídeo s'han popularitzat molt en aquest sector. Tenen objectius intercanviables, cosa que ens ofereix molta versatilitat a l'hora de fer enquadraments. Com que són càmeres fotogràfiques no tenen connexions d'àudio professionals, la majoria tenen una connexió minijack per a micròfon. Habitualment tenen un camp de profunditat molt reduït.
Manquen d'automatismes per a l'enregistrament a diferència dels vídeos càmeres de vídeo.
Canon D Mark IV.
GoPro Hero 5
1.1.4.3 càmeres d'acció
Són càmeres destinades a gravar situacions completes com, com a esports de risc. Les més populars han estat de la marca GoPro, però ara mateix n'hi ha moltes de similars. Tots es caracteritzen per tenir un gran angular molt marcat, poc Mida i un pes mínim. Gràcies als seus molts accessoris, aquestes càmeres es poden utilitzar de múltiples formes.
1.1.4.4 Cine Digital
càmeres destinades a produccions tipus cinema, publicitat o documental. A més d'objectius intercanviables, solen necessitar moltíssims accessoris. La qualitat d'imatge és molt alta, perquè té més rang dinàmic, resolució, sensibilitat, etc. Tenen un preu alt.
Red Epic Dragon.
1.2 Equips per barrejar o distribuir
Un cop tenim equip per crear o reproduir imatges, necessitarem o bé barrejar aquestes imatges o bé distribuir-les.
Si imaginem un esdeveniment on hi ha més d'un projector de vídeo o pantalles, cal conèixer com podem enviar sèrie a tots aquests equips.
1.2.1 Taules de vídeo
Una taula de vídeo permet seleccionar, barrejar i manipular diferents fuents de vídeo. És similar a una taula de barreges de so però en vídeo. Es caracteritzen per tenir diverses entrades de vídeo i una única sortida. Hi ha diferents mides i se solen mesurar pel nombre d'entrades que tinguin.
Les taules de vídeo ens permetran barrejar imatges procedents de diferents fonts i aplicar efectes i transicions. No es pot dir que aquests taules de diferents tipus, però sí que algunes van destinades a diferents funcions.
Panasònica AG-HMC lOOIJ.
Roland Eddyrol V-4ex.
Pioner SVM-1000.
Aquesta taula, per exemple, seria ideal per a una televisió local o petita, o una unitat mòbil. És una taula de vídeo on ell ve incorporada una taula de so. És compacta i inclou efectes digitals.
La marca Roland té una sèrie de taules de barreges de vídeo que s'han popularitzat, sobretot en actuacions de DJ, amb certs i pistes de ball. Per son Grandària, preu i per saber tot per ser molt versàtil i fàcil d'utilitzar.
A més d'efectes i transicions típics de taules de vídeo, inclou alguna funció exclusiva i útil per al concepte d'aquesta taula, com ara el botó "transformar" o la possibilitat de regular el fade.
Com hem explicat a la part de reproductors de DVD, Pioneer va llançar al mercat una sèrie de productes destinats a fusionar el camp del vídeo amb el del discjòquei.
Crea aquesta taula per poder barrejar vídeo i so alhora per un discjòquei.
Una raresa dins de les taules de vídeo. Com curiositat, la pantalla era tàctil i permetia manipular els efectes de vídeo i de so al mateix temps.
Altres exemples de taules de vídeo:
Roland V-lHD Roland V-1600HD
Black Magic Estudi Pro HD.
Sony MCS8M.
1.2.2 Matriu
Una matriu ens servirà per distribuir multitud d'entrades a multitud de sortides. Si una taula de vídeo té moltes entrades de senyal, però una única sortida, la matriu funciona amb múltiples entrades i sortides. Això ens permetrà enviar qualsevol senyal d'entrada a una o diversos sortides..
Un exemple pràctic seria un concert on tenim diverses pantalles i volem enviar un senyal a la pantalla central i un altre senyal completament diferent de les pantalles laterals. Aquesta matriu en concret té vuit entrades de senyal i vuit senyals de sortida.
Matriu de la marca Kramer.
1.2.3 Divisor de vídeo
Un splitter de vídeo no és més que i aparell que multiplica una sèrie de vídeo en diverses sortides: i la taula de barreges té diverses entrades i una sortida i la matriu múltiples entrades i sortides. Un splitter funciona amb una sola sèrie d'entrada i diverses sortides.
Un exemple pràctic: seria ideal per posar-hi una mateixa imatge a moltes pantalles a l'aparador d'una botiga de pantalles.
Divisor de vídeo de vuit sortides
1.2.4 Canvi de vídeo
Un switch per a vídeo es podria resumir com el contrari d'un splitter. Té diverses entrades i una única sortida. No barreja ni manipula les imatges, només permet seleccionar una entrada que és la que es veurà per la sortida. La utilitat d'aquest aparell, per posar un exemple pràctic molt comú, és quan disposem de diversos ordinadors però un sol monitor.
Exemple d'interruptor, on es veuen clarament les quatre entrades diferents l'única sortida.
1.2.4 Targeta gràfica externa
Quan la nostra intenció és reproduir imatges des d'un ordinador o portàtil, se sol utilitzar la segona sortida de la targeta gràfica que tenim inclosa a l'interior de la màquina (a l'apartat d'animació visual en viu explicarem més detalladament com connectar un ordinador per projectar).
De vegades, i depenent de l'esdeveniment, potser tenim la necessitat d'estendre aquesta mica projecció i fer-la de gran mida, ja que ens quedem curts amb la sortida que ens ofereix la targeta. Per això hem de recórrer a una targeta gràfica externa.
No és res més que una targeta gràfica connectada a l'ordinador per mitjà de la segona sortida de la targeta gràfica interna a través de connexió USB. Això ens permetrà estendre la imatge i tenir-la de més mida.
Una de les targetes gràfiques externes més conegudes és la Matrox DualHead2Go.
1.2.6 Mur de vídeo
Un vídeo wall és un aparell o sistema que ens permetrà, mitjançant una font de vídeo, dividir està en diferents "porcions" i enviar-les, per exemple, a diferents pantalles o a diferents projectors. De manera que s'aconsegueix l'efecte d'una pantalla de gran mida formada per pantalles petites. Actualment, podem fer servir dos sistemes per aconseguir aquest efecte: o bé en un equip dedicat exclusivament a això o bé un ordinador pensat per a aquesta tasca amb el programari adequat.
Exemple de vídeo paret format per nou pantalles.
Processador de vídeo wall de la marca Datun camí
1.3 Equips de sortida d'imatges
Seguint amb les categories per separar els diferents tipus d'equips, anem amb la darrera, que són els elements de sortida.
Reproduir imatges i manipular-les està molt bé, però si no aconseguim exposar-ho tot de manera adequada perquè ho vegi el públic no ens serveix de res. Per això hi ha diferents maneres de veure les imatges.
Descriurem una sèrie d'equips i els explicarem breument. Ens centrarem en les virtuts i els defectes.
1.3.1 Pantalles CRT o de tub, o bé planes de plasma, TFT, LCD o led
El primer van ser les pantalles o televisors CRT (Cathode Ray Tube}, tuba de raigs catòdics que permet visualitzar imatges mitjançant un feix de raigs provinent d'un càtode dirigit contra una pantalla de vidre recoberta de fòsfor. Deixant de banda aquesta explicació tècnica, és el tf pic televisor de gran Mida que ha estat ocupant un gran espai i als nostres salons durant molts anys. Ara ja és a punt d'extingir-se.
Després va venir la pantalla plana de tecnologia de plasma, tota una revolució, que funcionava perquè tingui moltes cel·les diminutes que continguin una barreja de gasos nobles (neó, argó i xenó). El gas a les cel·les es converteix elèctricament en plasma, el qual provoca que una substància fosforescent (que no és fòsfor) emeti llum. Alguns dels seus avantatges són que tenen molta brillantor i relació de contrast, i uns negres que la fan ideal per visionar pel·lícules.
Com a desavantatges: que s'escalfen massa, molt de consum energètic i l'efecte de "pantalla cremada". Si la pantalla roman encesa durant molt de temps mostrant imatges estàtiques (com el logotips o capçaleres de notícies) és possible que la imatge quedi fixa o sobreescrita a la pantalla, encara que aquest efecte està solucionat en les versions més noves. Actualment, fem servir ja pantalles de TFT, LCD, LED o OLED, tecnologies més barates que les anteriors i amb millors resultats. Des de les pantalles de TFT-LCD de cristall líquid fins a les pantalles planes de LED.
1.3.2 Pantalles de led
Cal no confondre aquests amb els anteriors, que eren televisions amb tecnologia led. Ara parlem de les pantalles de leds, que podem veure en un concert o un estadi d'esports.
Realment no és una (mica pantalla gegant de leds i no es compon de mòduls el panells de leds {díodes emissors de llum) RGB {vermell, verd i blau, els colors primaris de la paleta de colors).
Aquests leds formen píxels, permeten formar imatges depenent de la complexitat de la pantalla i el dispositiu de control. Les adaptacions més freqüents per a les pantalles de leds són: displays indicadors, informatius, publicitaris i d'alta resolució de vídeo a tot color per a concerts, fins publicitaris, projectes arquitectònics, teatres, actes públics, etc.
A causa de la seva gran resistència, maniobrabilitat, simplicitat per assolir la dimensió desitjada de pantalla, omissió de separacions entre unions de mòduls o panells, vida útil molt superior, facilitat per al manteniment, etc. S'adapten a la perfecció tant per a ús en mal temps com a interior.
Són sistemes modulars i escalables, això permet obtenir la mida que vulguem, podent formar-se o construir-se sense límit de cap dimensió.
Per poder distingir entre els diferents tipus de pantalles de LED gegants, podem classificar-los per diversos paràmetres:
1. Grandària dels mòduls: és la part amb la qual es formen la pantalla gegant i, per tant, la raó per la qual podem fer la pantalla escalable. I no només és possible escalar de forma de quadrat, sinó adaptant multitud de formes.
Tots aquests mòduls van adaptats entre si peles les seves respectives interconnexions què persistir del mateix controlador de pantalla led, que és el que gestiona la imatge i la resolució de pantalla. No confondre amb la font de la imatge o d'on prové la sèrie de vídeo.
2- Lluminositat: cal tenir en compte el paràmetre de la lluminositat per veure com serà de brillant la nostra pantalla de LEDS. La gran majoria de fabricants ens van proporcionar aquesta dada a Nits (nt).
Un Nit (nt) és una unitat que no forma part del sistema internacional d'unitats, però els fabricants n'han normalitzat l'ús i ja és molt habitual veure-la a les descripcions dels equips i equival a una candela per metre quadrat (m2).
Òbviament, com més Nits tingui, més lluminós serà.
Pas de 3 píxels: és la distància mesurada en mil·límetres entre els centres dels píxels d'una pantalla. Recordem que un píxel el formen una petita quantitat de LEDS amb els diferents colors primaris, vermell, verd i blau.
Com més gran sigui el píxel pitch, més gran serà la separació de píxels. Per tant, a menor pitch s'apreciarà una millora en la definició i resolució d'imatge per a distàncies més properes i per a píxels pitch amb més separació, tindrem resolucions més baixes i les haurem de visualitzar de forma més llunyana.
Detall d'una pantalla LED.
Mòdul de LED.
Detall d’una de les formes de col·locar un mòdul LED formati de diferents tipus de LED.
1.3.3 Projectors de vídeo
Arribem a l'equip clau perquè els nostres vídeos llueixin com mai en un esdeveniment, doncs, encara que es facin servir cada vegada més les pantalles de leds per a concerts, exposicions, sales de festa, etc., un projector de vídeo sempre ens permetrà utilitzar qualsevol superfície (depèn de la superfície, per descomptat) com a pantalla de vídeo. I amb això aconseguirem l'efecte de vídeo mapping que comentem a un altre CAPÍTOL.
Explicarem molt breument dues característiques dels projectors que ens seran útils per diferenciar-los:
Lluminositat: per mesurar la potència del projector ho farem depenent de la quantitat de llum que mar capaç de tema. Es mesura en lúmens, que és una mesura internacional. Perquè ens fem una idea: per veure cinema a casa ens n'hi haurà prou uns dos mil a quatre mil lúmens, i volem fer vídeo mapping a la façana d'un edifici potser necessitem uns vint mil lúmens. També depèn de la distància on col·loquem el projector respecte a la pantalla o zona a projectar. A més distància, menys lluminós. Hi ha la regla que al doble de distància la lluminositat es divideix.
Òptiques: és important reconèixer l'òptica. Depenent del projector tindrà una òptica amb més angular el més petit, com per exemple els projectors que es fan servir a una aula de classe l'objectiu de la qual va aconseguir que amb un projector molt proper a la pantalla amb vegeu la imatge el més gran possible. Per contra, hi ha projectors que per aconseguir una pantalla d'imatge més gran els hem d'allunyar més. Hi ha un paràmetre, que és la ràtio, que indica l'obertura de la projecció. Una ràtio de 1:1 significa una projecció d'un metre d'amplada a un metre de distància; una ràtio de 1:2 crea una imatge d'un metre d'amplada a dos metres de distància.
Molts projectors a les seves òptiques tenen un petit zoom per ajustar millor la imatge.
Els projectors professionals solen tenir la possibilitat d'intercanviar òptiques depenent de les necessitats de l'usuari.
Aquestes dues característiques, lluminositat i òptica, no són les (miques, però per a nosaltres són les més importants. Hi hauria altres característiques i especificacions dels projectors que aquí no tractarem, com el tipus de sensor que s'usa per projectar, si són LCD o OLP, si utilitzen tecnologia led o làser, la ràtio de contrast per aconseguir uns bons nivells de negre, etc
Projector domèstic marca Vivitjo.
Un dels desavantatges dels projectors de vídeo és que, depenent d'alguns factors, la imatge la podem arribar a veure deformada o no projectada correctament. Aquestes deformacions són:
Keystone Vertical: succeeix quan el projector està muntat per sobre o per sota del centre de la pantalla de projecció; el projector crearà en aquests casos una imatge que és més ampla a la part superior que a la part inferior o viceversa. Això és molt comú, sobretot a les muntures de sostre. La imatge es veurà una cosa així:
Keystone horitzontal: són menys usuals. Es produeixen quan el projector es col·loca en un angle cap a la dreta o l'esquerra de la pantalla de projecció. Només cal corregir el keystone amb l'opció "la clau de volta horitzontal" al projector. Si no tingués aquesta opció hauríem d'intentar recol·locar el projector manualment. La imatge es veurà alguna cosa així:
Linealitat: és una deformació que pot passar desapercebuda. Després de corregir el keystone horitzontal, es pot donar el cas que la imatge es deformi a la part més allunyada del projector.
Tipus de deformacions tenint en compte què la base quadriculada hauria de ser regular.
Explicant alguns equips per manipular imatges de vídeo, toca parlar ara de com connectar-los. A continuació mostrarem els tipus de connectors de vídeo més usats:
Connector RCA: s'utilitza per a multitud de senyals i a cadascun li correspon un color. En vídeo es fa servir per a la serial de vídeo compost, i el seu color és el groc.
Connector BNC: alternativa del RCA per a vídeo professional. Se sol utilitzar per a senyals SDI i HD-SDI. També se sol fer servir per a altres tipus de senyals.
Connector VGA: gairebé es converteix en el connector de la pantalla d'ordinador analògic omnipresent. A poc a poc és reemplaçat pel DVI, malgrat que encara es fa servir.
Connector DVI: la diferència principal amb el VGA és que estigui envia les imatges de forma digital sense haver de comprimir-les, aconseguint una major definició, profunditat i rendiment, a més que es deslliura de les interferències que tenia el VGA pels senyals analògics. Igual que amb el VGA, se n'ha anat DVI-I: emet en digital i en analògic depenent del que calgui.
DVl-0: només emet en digital.
DVI-A: només emet en analògica La diferència entre Single Link i Dual Link és que el segon trenats. Quan es requereix que el que permet un sol tots dos poden emetre píxels alterns
Connector HDMI: permet l'emissió d'àudio sense comprimir, la vostra connexió pot arribar als 5 GB/s, per això s'utilitza per a connexions d'alta definició 1920 x 1080 (1080p O 1080i) 0 1280 X 720 píxels (720p).
D'aquesta darrera classe de connexió hi ha tres tipus:
A: el més utilitzat actualment amb dinou pins i amb retrocompatibilitat, és a dir, per mitjà d'un adaptador es pot connectar a un DVI o un DVI a un HDMI.
B: estigui molt menys estès, ja que està dissenyat per a resolucions majors de 1920 x 1080.
C: és denominat MiniHDMI, és sobretot per a tauletes, mòbils o algunes càmeres.
A part de tres modalitats, També n'hi ha quatre "versions":
HDMI 1.0: connexió digital àudio/vídeo amb bitrate màxim de 4.9 Gbit/s. Suporta fins a 165 Mpíxels/s en mode vídeo (1080p 60 Hz o UXGA) i vuit canals, 192 kHz, àudio de 24 bits.
HDMI 1.2: suport per a One Bit audio, usat en Super àudio CD, fins a vuit canals.
HDMI 1.3: es va augmentar el amplada de banda un 340 1 MHz (10,2 Gbit/s) a amb va afegir suport per a Dolby TrueHD i DTS-HD. TrueHD i DTS-HD fill formats d'àudio de baixes pèrdues usats en HD-DVD i Blue-disc de raig.
HDMI 1.4: dades i vídeo en 3D. Suporta vídeo de fins a 4096 x 2160 píxels (vint-i-quatre quadres per segon) el de 3840 x 2160 a (trenta quadres per segon). Instal·lació i configuració d'equip luminotècnic
Portar-ho a la pràctica
El disseny
Aleshores… Ja vam fer un repàs dels conceptes bàsics més importants sobre il·luminació i luminotècnia. Amb la qual cosa, ja tenim una pantalla general de la situació. Ara va arribar el moment de posar tot això a la pràctica… com encarem el procés de disseny d'il·luminació del nostre espectacle? Per això hem de pensar certes qüestions. Quant de temps disposem per dedicar-li a la posada de llums?
És un punt important ja que si tenim molt poquet temps per fer aquesta tasca, les possibilitats de fer una posada més detallista i precisa es redueixen. Si tenim temps per treballar amb relativa tranquil·litat podrem fer diferents proves, veure com fa cada llum, què convé en cada cas, provar filtres i colors, diferents intensitats, gravar els efectes de llums, anotar correctament els peus. Si tenim poc temps haurem d'aprofitar-ho per prioritzar i treballar als punts que considerem més importants. Per exemple “en determinat moment necessito que quedi el personatge principal il·luminat només amb una llum zenital i després de tal frase, una apagada” o “quan fulano diu tal cosa, fer un bany de color vermell a tot l'espai escènic”. En definitiva, prioritzar i deixar clar aquells punts que creem claus en la il·luminació de lespectacle. A més, també és important anar a la posada tenint una idea d'allò que requerirem de la il·luminació.
Aquesta idea pot ser més o menys desenvolupada, tant se val. La clau és saber mínimament què volem per a cada moment de l'obra: ja sigui, per exemple, una llum general de grans dimensions per tot l'espai, o només en algun sector determinat; una llum d'alta o baixa intensitat; apagar tota la llum en algun moment, o no; fer algun bany de colors… Tenint en clar encara que sigui els elements bàsics podrem avançar en la posada. Serà clau saber comunicar oportunament aquestes idees a l'il·luminador/a i que ell/a sàpiga interpretar-les per poder portar-les a la pràctica amb els llums que té a disposició. I si ens animem, podem triar les lluminàries de la planta per a cada moment. Però per això, també és important el següent punt... Quantes i quines lluminàries tenim a disposició i on estan ubicades?
Conéixer la planta d'il·luminació de la sala. Si ho podem saber abans d'estar-hi, millor. Els llums que tinguem a disposició condicionaran inexorablement la visibilitat del nostre espectacle. És important conèixer-les, saber quines possibilitats ens brinden, conèixer-ne les posicions, la quantitat...
Tenint al cap tota aquesta informació ja podrem donar-nos una idea de les possibilitats lumíniques que ens ofereix la sala. Per exemple, quins llums hi ha per poder fer accents, ben puntuals i tancats, si és que ho necessitem? Amb quins podrem fer banys de llum i color a l'espai? Quins utilitzarem com a llum blanca o general? Són algunes possibles preguntes que ens convé respondre amb la planta d'il·luminació a la mà. Això ens estalviarà temps a l'hora de fer la posada perquè ja coneixerem les possibilitats que tenim per plasmar les nostres idees. Sabent què necessitarem per a cada moment de l'obra i conèixer la planta d'il·luminació de la sala, podem parlar sobre alguns elements importants a l'hora de fer un disseny. Com il·luminarem el nostre espectacle? Els deixo alguns suggeriments perquè tinguin en compte a l'hora de pensar la il·luminació.
Assegureu-vos que els espais on es desenvolupi l'acció estiguin correctament il·luminats. Saber per quins punts de l'escenari hi haurà moviment i garantir que aquests sectors estiguin ben il·luminats. Si no hi hagués una correcta il·luminació, se'ns dificultarà la visió dels personatges i es perdrà així la seva presència i gestos de la cara. També és una opció permetre que hi hagi espais més foscos o en penombres. Però, en tot cas, hauria de ser una decisió presa i no un error o oblit.
No il·luminar tot l'escenari si no cal. És a dir, tampoc anar-se'n a l'altre extrem de tenir tot l'espai encès tot el temps, si no cal. Per exemple, si il·luminem “el sector de la porta” perquè un personatge l'obrirà, i després no transcorre més res allà, és convenient apagar aquest sector i que no quedi arrestat “perquè sí”.
Un altre punt interessant és el de tractar de dissimular els canvis d'estats de llum. El millor és que els canvis siguin tan naturals com sigui possible i passin desapercebut per no distreure l'espectador de la història. Les velocitats dels canvis d'un estat a un altre poden ser lentes, mitges, ràpides o “a fulla” (instantani). Els canvis lents solen passar desapercebut més fàcilment. Com més incrementem la velocitat de canvi, més evidents seran. Amb això, el millor és sempre comprovar que aquests es realitzen en un moment correcte, sense que distreguin l'espectador i que siguin coherents amb el que passa. Una bona opció és fer servir l'acció d'algun personatge per fer el canvi. Per exemple, un personatge se'n va de l'escena i la nostra mirada el va seguint.
Podem aprofitar que el públic està veient el personatge anar-se'n, i fer el canvi. Quan ja va sortir d'escena, el públic no se'n va adonar i la il·luminació haurà canviat. Això només és un exemple, però també pot ser amb el text concret d'algun personatge: alguna paraula clau que faci que es produeixi el canvi d'il·luminació. Per exemple: “Ah, quins bells temps vivim a les vacances…” i fer servir aquest peu de text per al canvi. I si és un canvi molt més ràpid, oa ganiveta, també és oportú acompanyar-lo amb algun so o música. També es pot fer-ho si ell/els personatges realitzen una acció brusca o ràpida: això donarà sentit a un canvi ràpid i sincronitzat en la il·luminació.
Tinguem present que la il·luminació serà la guia que indiqui a l'espectador on ha de mirar a cada moment.
Crearem punts d'atenció i llocs amb menor protagonisme. Un dels recursos més comuns per dirigir la mirada cap a algun lloc és a través de la intensitat: posar més intensitat de llum on volem que el públic miri, i menor on no. També ho podeu fer amb l'ús de l'escala de temperatura de color. La llum càlida té més protagonisme o “pes” que la llum freda.
Tinguem en compte que hem de generar, intensificar o acompanyar emocions. Per això hi ha d'haver una correcta lectura i entesa del que succeeix en escena i, així, generar els climes propicis perquè aquesta emoció es pugui transmetre de la manera més eficaç possible. Si és una escena “alegre i feliç”, possiblement això ens podria portar a una il·luminació d'intensitat alta i colors càlids que ens motivin i contagiïn aquesta alegria, per exemple. Si es tracta d'un moment més “introspectiu” o trist, probablement és convenient provar de reduir una mica la intensitat general de la llum, bolcar-se una mica més cap als tons freds, i buscarem més activament la generació d'ombres i contrast a l'escena . Aquestes no són convencions ni regles fixes a seguir sine qua non, sinó que l'important és que hem de sentir que allò que es genera amb la il·luminació, acompanya el missatge que s'està donant a l'escenari. Tindrem en compte també els vestidors. Depenent la tela que sigui, aquesta tendirà a absorbir o reflectir més la llum.
I recordem què passa amb els colors (veure capítol de color). Podem canviar el color percebut del vestuari a través de l'ús del color a la llum.
L'escenografia també és molt important. Pot ser corpòria o plana. En el cas de l'escenografia corpòria (cadires, taules, mobles o qualsevol altre objecte) possiblement ens convingui ressaltar-ne la tridimensionalitat amb la utilització de carrers i contrallums. Si és plana i té pintat el seu front, recreant algun espai o forma, caldrà avaluar amb quines lluminàries convé il·luminar-lo perquè no es produeixin evidents “taques” de llum sobre la superfície, que distorsionin el sentit del que s'intenta mostrar. I si utilitzem una llum dura, assegurar-nos que la projecció que es produeix en aquesta superfície afegeixi un valor, estèticament, a la imatge que es mostra al pla. Tampoc oblidem què passa amb els colors de l'escenografia, i com aquests canviaran segons la llum i el color que utilitzem per il·luminar.
Si el nostre espectacle porta sons o música, els llums han d'acompanyar aquests sons o música sempre? Només en algunes ocasions, o no cal que estiguin necessàriament interrelacionats? En aquest cas hi ha d'haver una clara
comunicació entre la persona que passa el so i la persona encarregada de les llums perquè es produeixi una sincronia entre tots dos.
Avaluant i pensant sobre totes aquestes possibilitats des de les quals podem pensar la llum, juntament amb la resta de l'equip, l'escenògraf, el director, el vestuarista, etc, intentarem arribar a una idea bàsica d'il·luminació per als diferents moments de l'espectacle. Això vol dir que tindrem al nostre cap els lineaments principals per a la il·luminació, que poden ser més o menys desenvolupats. I saber comunicar aquests conceptes, ja sigui a un il·luminador oa la resta de l'equip, ens serà de gran ajuda per poder veure plasmat a l'escenari allò que tenim al cap.
Per donar una idea bàsica a l'altra persona, sobre la il·luminació que volem, podem descriure alguns aspectes de la llum. Podem dir, per exemple, que per a la primera escena volem una llum general, d'intensitat alta, temperatura de color càlida i difusió tova. O al contrari, tenim al cap una “escena general d'intensitat baixa, amb llums puntuals d'intensitat alta, de difusió dura, freds”. Aquests paràmetres (intensitat, color, difusió i mida) serveixen per poder expressar en clars termes allò que tenim al cap. Per descomptat que si hi ha qüestions que excedeixen aquests paràmetres podem incloure'l, com per exemple “en aquest moment vull un bany de color verd” o “un efecte tipus estreb” (parpelleig). Però deixant clar aquests aspectes mínims, partim d'una bona base per anar afegint o modificant allò que creguem convenien
Guió de llums
Al mateix temps que anem armant la il·luminació per als diferents moments de l'espectacle durant la posada de llums, l'operador/a haurà d'anar registrant els efectes de llums (o cols) a la consola, ja sigui física o en un ordinador.
Normalment es prepara la llum des que el públic ingressa a la sala (piazzato), fins a la llum amb què es retira. Cada cosa que hagi de succeir amb la il·luminació entre aquests dos moments, l'ideal és poder programar-lo i deixar-lo gravat per poder-lo reproduir des d'allà durant la funció.
Amb la qual cosa cal muntar molt acuradament el guió de llums. Es tracta de l'eina que té l'operador/a per guiar-se i saber en quin moment ha de fer un canvi en la il·luminació. Per això, les indicacions que s'hi facin han de ser el més clares i menys ambigües o confuses possibles. Si s'han de gravar els efectes de llums en una consola manual, el guió ha de tenir almenys les indicacions següents: número d'efecte de llums (o cue), nom del cue gravat, el peu, els previnguts i comentaris.
La columna de número d'efecte (o cue) indica el número d'escena d'il·luminació que tindrà tots els valors d'intensitat per a cada artefacte ja enregistrats per a un moment determinat. La següent columna indiquem el nom amb què es va registrar el cue a l'ordinador. Després, segueix la columna dreta. Aquí indicarem la línia de text o acció pertinent que donarà la pauta per fer un canvi a la il·luminació. Els tipus de peu més comuns són de lletra o acció. En el primer cas, ens basarem en una línia de text d'algun personatge per fer un canvi en la il·luminació. L'ideal és que aquesta línia de text sigui tan precisa com sigui possible, i no sigui canviada per l'actor o actriu al llarg de les funcions, ja que pot donar lloc a confusions. En cas de canvis, comunicar-ho a l'operador/a per modificar-ho al guió.
La següent columna és la dels “previnguts”. És informació que serveixi per contextualitzar el moment en què vindrà el canvi. També s'hi anota un text o acció d'un personatge. Als previnguts no cal fer res, només ens serveix, precisament, per prevenir-nos del canvi.
A la darrera columna, comentaris, es pot afegir algun comentari important en relació a aquest col. També es pot indicar la descripció de les llums, és a dir, que succeirà amb la il·luminació en aquest canvi. Per exemple, “Gral” (llum general), “Suma contres verds”, “suma puntual taula”, “baixa puntual porta”... Posar en poques paraules, en què canvia la il·luminació.
Si és un espectacle de dansa, els peus seran diferents.
Serà de vital importància poder veure per endavant els moviments que ens donaran la pauta per als canvis. Aquí entra en joc el coneixement del llenguatge musical i de dansa que tingui l'operador/a, ja que és important que pugui identificar amb claredat els diferents moviments que realitzen els ballarins en escena, i també poder identificar els diversos passatges musicals al cas que siguin la pauta per al canvi. Una altra opció, si hi ha la possibilitat, és recolzar-se veient el “segon” del track que s'està reproduint, per utilitzar de referència minuts i segons aproximats per als canvis d'il·luminació. Per descomptat, els canvis definitius seran juntament amb els temps musicals, però tenir una noció de temps en minuts i segons també és bo.
El millor, qualsevol sigui el tipus d'espectacle que es representi, és tenir un o diversos assajos, per reconèixer el que es representarà en escena i estar preparat per fer els canvis en els moments precisos, amb l'ajuda del guió. Si aquesta possibilitat d‟assaig no existeix, el guió ha de ser molt precís en la seva redacció, ja que qualsevol vaguetat o inexactitud pot donar lloc a confusió per part de l’operador.
Documentació luminotècnica
Tot allò referit a la part luminotècnica d'un espectacle s'ha de registrar. Això ens servirà després perquè la il·luminació sigui sempre igual a totes les funcions. L'encarregat de fer aquest registre és el dissenyador d'il·luminació o tècnic encarregat de la part d'il·luminació. Amb la documentació luminotècnica en mà podrem saber quines lluminàries cal muntar, a quina vara, a quin circuit van connectades, a quin canal de dimmer, quin filtre porten, on van direccionades, etc… Després, si l'espectacle ja no es representa més , aquest material estarà disponible per reposar la part d'il·luminació exactament com correspon. I també, si anem a una altra sala, amb la documentació en mà podem avaluar com reemplacem les lluminàries originals amb les disponibles a l'actual sala.
Esmentarem els elements més importants de la documentació.
Planta de llums.
Es tracta d'un pla on es veu representada la sala i les lluminàries a les respectives vares. És, per què no, el document luminotècnic més important per fer el muntatge. Partim des del plànol de la sala on han de figurar també els diferents telons i potes. S'hi afegeixen les vares d'il·luminació en la posició corresponent. Després, s'utilitzen determinats símbols per representar les lluminàries. No s'ha d'usar qualsevol símbol sinó que l'USITT (Institut per a la tecnologia teatral dels Estats Units) va definir els símbols que cal utilitzar per a cada lluminària. Les plantes s'armen a una escala determinada que pot ser 1:100, 1:75, 1:50 o 1:25, disposant-se a baix el sector del públic i a dalt l'escenari
Els símbols de les lluminàries han de venir acompanyats, mínimament, pel número de lluminària (dins del mateix símbol), el número de canal de dimmer, si és una lluminària de filament, o l'adress DMX si és un equip LED, o mòbil .
També s'indica a la part davantera del símbol, el codi filtre que porta: “L” representa un filtre de la marca LEE i una “R” marca ROSCO. Si no porteu filtre es pot posar N/C (no color) o senzillament no es posa res. També es pot aclarir el número de circuit, si porta gobo, l'orientació del llum (si és PAR), etc… A un costat de la planta s'ha de disposar un requadre que indiqui les lluminàries que representen cada símbol, la potència de cadascuna , i un recompte del total per lluminària, per exemple, “PAR 56 (5)”, indicant que hi ha 5 PAR 56 a la planta. També s'aclareix el nom de l'espectacle, nom del director/a, del dissenyador/a i les dades de contacte per si cal fer alguna consulta, nom del teatre, data d'estrena, i informació referida al plànol com l'escala, número de versió , etc…
Enfocaments
Havent realitzat la planta podem ara fer els enfocaments. S'imprimeixen diverses còpies de la planta i sobre ella, molt prolixament, es dibuixen els feixos de llum de cada lluminària. Això ens ajudarà a saber com va enfocada cadascuna.
No cal imprimir massa còpies, però sí les suficients perquè es pugui veure clarament el feix de cada artefacte. Si sabem, podem fer-ho per ordinador, també. A la part del darrere podem deixar per escrit, lluminària per lluminària, especificacions i detalls sobre l'enfocament.
Planeta de lluminàries
En aquest cas s'arma un llistat amb totes les lluminàries utilitzades a l'espectacle, brindant cada dada o detall: tipus de lluminària, potència del llum, canal, circuit, dimmer, color, accessoris, ubicació, i l'enfocament (on va dirigida).
Mètode McCandless
Si bé no hi ha una única i exclusiva manera d'il·luminar tota mena d'espectacles, o fer una posada bàsica pel que sigui, sí que hi ha certs mètodes que solen donar bons resultats.
Per tancar l'ebook, voldria explicar-ne un. Es tracta del mètode Mc Candless o mètode de les zones. Aquest mètode consisteix a dividir l'escenari en zones iguals, de 2×2 o 3x3m aproximadament depenent de l'espai, que es dirà “àrees d'actuació”.
A cada zona se la il·luminarà amb 2 lluminàries. Però aquestes no estaran disposades de qualsevol manera, sinó que entre totes dues hi ha d'haver un angle de 45°. Els seus raigs coincidiran, precisament, a la zona determinada.
D'aquesta manera, tindrem aquesta zona ben il·luminada i destacarem el volum dels objectes o persones sobre l'escenari. Ja que si només disposem una llum frontal per cada zona, ens donaria com a resultat una imatge molt plana. Alhora, les lluminàries s'han de trobar a 45° d'alçada respecte al pla de la cara de la persona a l'escenari.
Gràfic 18 C També se li pot afegir un contrallum per a cada zona, a 45° d'alçada. El mètode Mc Candless és un mètode que avui dia se segueix utilitzant, i que dóna bons resultats per tenir una llum homogènia a tot l'espai i alhora tenir el control de cada secció de l'escenari.
Bibliografia
La llum al teatre - Eli Sirlin
Luminotècnica per a les arts escèniques - Mauricio Rinaldi
Disseny d'il·luminació teatral - Mauricio Rinaldi
DMX 512 per a il·luminació escènica - Mauricio Rinaldi
Report abuse